De tot això se n’ocupa en Daniel. Volta pels camps glaçats mirant bé on posa els peus. El terreny és bonyegut i gens bo per al seu turmell, que de tant en tant li recorda que encara no s’ha recuperat del tot amb una fiblada intensa de dolor.

Care Santos, El boig dels ocells (Barcelona: Columna, 2023)

Tot seguit van entrar dues persones al·lucinants però reals a la sala. Ben mirat, no resultaven pas gaire més espantoses que la visió d’una verdura bonyeguda movent-se lentament cap a tu. La meva reacció suposo que va ser la natural d’uns ulls atracats per l’espant.

Mar Bosch Oliveras, L’edat dels vius (Barcelona: Univers, 2022)