Vingué, doncs, el moment d’haver d’escollir la companya vitalícia: la mare dels meus fills, si n’havia de tenir. Era un moment dels que diuen «crítics», «crucials» i «decisius». Calia anar amb peus de plom i fer una bona tria, no fos cosa que ho esguerràssim tot. […] Jo el vaig fer, aquest estudi profund; tan profund com el pot fer un home més tost superficial, com som jo. Vull dir que aquesta va esser una de les ocasions en què m’he posat més seriós i no he anat de berbes. I, en bona hora ho digui, no em vaig errar.

Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 169