Definició
Agitació d’una munió d’homes, d’animals, etc., que no estan quiets.
La bellugadissa de la gent aplegada a la plaça.
La bellugadissa de les fulles agitades pel vent.
Vaig trepitjar un formiguer sense adonar-me’n: quina bellugadissa de formigues!
Etimologia
Usos
Mentre Suzette feia esforços per entendre aquelles frases incompletes, del fons del vagó li va arribar un comentari.
Vicent Usó, La mà de ningú (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 96
—No els has vist? A mi ja m’estranyava tanta bellugadissa. Però, qui anava a pensar… Semblaven de bona família i tot.
—Jo n’he llegit alguna cosa a Le Parisien. Són bandes organitzades, diuen. Saps per què llancen la cartera al vagó en lloc de llençar-la en una paperera? Perquè no els filmen les càmeres de les estacions.
—Pensen en tot, realment.La gran epopeia americana té per final la trista decadència de Castella. Va succeir-li lo mateix que a aquelles matrones que, a còpia d’engendrar i criar fills i més fills, hi perden no sols l’hermosura i les gràcies de la joventut, sinó també la salut i les forces. Quan se veu a una d’aquestes mares, dèbils i prematurament decaigudes, rodejada d’una munió de fills i filles que amb llur alegre bellugadissa i en lo brillejar dels ulls mostren ben clar que arribaran a fer bon paper en lo món, lo sentiment general l’acull amb veneració i respecte.
Valentí Almirall, Lo catalanisme (1886)
Tema de la setmana
Noms formats amb el sufix -(d)issa
“Ser com una tremuja”, ho diem a una persona molt bellugadissa i feinera. La tremuja, era un dipòsit per alimentar de material. Una màquina molt usada a la indústria surotapera.
A Elna, amb el mot ‘tremuja’ tenim una expressió no gens refinada que al·ludeix a la forma troncocònica de la tremuja: Tenir el cul gros com una tremuja.