barroer -a adj i m i f

Definició

1  Que treballa malament, poc mirat en la feina; matusser.

És molt barroer, no fa bé cap de les feines que li encomanen.

2  Inhàbil, graponer.

Ho trencava tot, amb aquelles mans tan barroeres.

3  Mancat de finor, groller, bast.

Etimologia

D’origen incert, probablement del francès berruyer, ‘habitant de la comarca del Berry’, que prengué el sentit de ‘soldat audaç i temerari’ i d’aquí el de ‘desconsiderat, brutal’.

Usos

  • Però em sembla que sóc jo qui és a punt d’arribar a una situació realment insostenible. No, no t’espantis, no tinc pas la idea de consumar la cosa amb un assassinat. Fóra massa barroer, massa vulgar.

    Montserrat Roig, Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (1971)
  • Deia: «Tenim planter, però ens falten idees. Aneu pel món i porteu-nos-les». La Berta li va veure el nas humit i més vermell que al començar el discurs. Però no ho va comentar perquè en aquell moment el cap li ballava tant que hauria dit la cosa més barroera del món.

    Isabel Olesti, L’aire groc (Barcelona: Destino, 1996)

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

badoc -axopar