Barrigar és allò que fan els porcs i els porcs senglars amb el morro quan busquen tiberi: furgar, excavar, fins a deixar la terra tan remenada que sembla que hi hagis estat caçant cuques per anar a pescar. La gràcia d’aquesta paraula, a més de l’evident semblança, probablement casual, amb la panxa castellana, és que sovint és pronunciada borrigar pels qui la fan anar, que són sobretot la gent del Pirineu. Això és així per influx de morro, que encara que us soni estrany és una cosa que passa molt i molt sovint, que les paraules s’influenciïn (un exemple entenedor: processó també es diu professó per influència de… exacte, de professor).
   Tanmateix, porcs i senglars no són pas els únics que barriguen. En sentit figurat, també ho podem fer les persones, quan remenem armaris o racons de casa en cerca d’alguna cosa.

Pau Vidal, 100 mots curiosos del català (Valls: Cossetània, 2023), pàg. 35

La covarda gana del fill de retorn
barriga en deixalles que no volen porcs.
El pare li llença pedres de perdó,
sopa de doctrina amb llardons de mots.
Encetava el pròdig un tendríssim dol:
si fameges, mira de semblar ja bo.

Salvador Espriu, La pell de brau (1960)