Definició
Molt cansat; sense forces.
Després de l’excursió estaven baldats.
Etimologia
De baldar ‘provocar un esforç, una malaltia, etc., i fer que algú quedi molt cansat’, probablement del castellà baldar, que prové de l’àrab bátal, ‘fer inútil, invalidar’.
Usos
—Amb qui parlo? —va preguntar l’home.
Margarida Aritzeta, Els fils de l’aranya (Barcelona: Llibres del Delicte, 2016)
La inspectora es va donar a conèixer.
—Nena, que no ho saps que el diumenge tinc tancat?
Ella es va quedar d’una peça.
—I doncs què hi fa, al local?
—He vingut a netejar la planxa, que ahir vaig quedar baldat i no en vaig tenir ganes. Quan treballes per tu, fas la feina com i quan vols…
—I no em faria un parell d’entrepans?
Ell va fer veure que rondinava. Al final va dir:
—Si em portes el pa…La meua dona treballava com a infermera en la secció de maternitat d’un hospital. Durant anys havia viscut del seu sou, de les seues guàrdies mèdiques, i d’altres activitats feixugues i exigents, que la deixaven baldada durant dies.
Martí Domínguez, L’esperit del temps (Barcelona: Proa, 2019)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el cansament
La família de la meva dona, originaris del Molar (Priorat) usen sobretot la paraula “esclat”
“Hem hagut de treure l’aigua de la riuada que ha inundat el taller. Estic esclat.”
Rectifico. La paraula emprada al Priorat no és esclat, com he posat en el meu comentari anterior, sinó “asclat”. Asclar, fer estelles. Estic asclat potser seria com “fet pols”.
Què me’n dieu?
“Baldat” també se’n diu de la persona que ha perdut el moviment de tot o part del cos a causa d’una malaltia o d’un accident. Tolit.
Al meu poble hi havia un home que de malnom li deien “lo baldat”, tenia un braç tolit.
També en diem estar “asclat” quan estem molt cansats, per exemple després d’una feina esgotadora.