Definició
Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc.
Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba.
No podia agafar res amb les mans de tan balbes que les tenia del fred que feia.
(fig.)  Tenia l’enteniment com balb de l’esgotament.
Etimologia
Del llatà balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatà i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
Usos
La meva ploma és, ai!, ben balba per a expressar una meravella tan subtilment senzilla com la que us voldria comunicar. Tant de bo, lectors, els ulls de la Ben Plantada us apareguessin aquesta nit en somnis! EntendrÃeu plenament, aleshores, tot el que n’he dit, tot el que en diré. I també entendrÃeu, si demà , un cop desperts, volguéssiu recordar-los o intentéssiu explicar-los, com és difÃcil precisar, com és turmentadorament impossible comunicar als altres les clarÃcies que sobre l’assumpte posseirÃeu.
Eugeni d'Ors, «Noves clarÃcies sobre els ulls de la Ben Plantada», dins La Ben Plantada (1911)
Tema de la setmana
Mots i passatges de La Ben Plantada, que fa cent anysÂ