Definició
Que baladreja, que parla a crits o que crida esvalotant.
El teu cosà és un baladrer: quan ens trobem tots, només se’l sent a ell.
Etimologia
De l’antic baladrar, llatà balatrare, relacionat amb el llatà familiar balatro, -onis, ‘xerraire’.
Usos
GaudÃ, que llavors debutava en l’arquitectura, era ple de talent i de bones iniciatives, va col·laborar en la construcció del Parc de la Ciutadella, va projectar els bells fanals de la plaça Reial, etc. Era tan apassionadament anticatòlic, que no vacil·lava gens davant les més baladreres manifestacions de l’anticlericalisme […]
Feliu Elies citat per Josep Pla a «Antoni Gaudà (1852-1926)», Homenots. Primera sèrie (Barcelona: Destino, 1969), pà g. 191
Tema de la setmana
Pla i GaudÃ