Definició
Que ofereix un espai lliure, desocupat; espaiós.
No hi ha cap cambra prou badívola per a cabre-hi tots.
Els nois poden jugar en aquesta sala, que és badívola.
Etimologia
De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
Usos
L’interior desprenia olor d’humit, de fermentada podridura. S’havia esvaït aquella olor nostra que l’havia impregnada mentre hi vam viure. Badívola per complet perquè el pare n’havia venut els mobles en morir l’oncle Rafel. Casa buida, parets despullades i la pintura bufant-se i desfent-se en un polsim. Taques d’humitat.
Toni Cucarella, Dones d’aigua, hòmens de fang (Alzira: Bromera, 2013), pàg. 65Ara que l’era és badívola,
Miquel Bauçà, Els estats de connivència (Barcelona: Empúries, 2001)
ara que tot és batut
i les sitges estan plenes,
la cornella s’hi esbargeix,
quan el sol fa una becaina.
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ívol -a. El d’avui és un suggeriment de Coral Romà, de Barcelona.