Al «Joc de paraules» va haver-hi una certa confusió sobre la paraula préssec i aubergi que jo no vaig saber resoldre en directe. Ara, entre els missatges dels oients i les consultes oportunes, estic en condicions de fer-ne algun comentari. Abreujo els missatges dels oients a les dades essencials:
   • «A Mequinensa diem aubergi en lloc de préssec.» (Violeta)
   • «A Benissanet (Ribera d’Ebre), de l’arbre que fa auberges en diem aubergener, no pas com a varietat de préssec sinó com a genèric del fruit i de l’arbre.» (Emi)
   • «Em sembla que auberge no és una mena de préssec. És un préssec.» (Assumpta, Granollers)
   Com ens indica l’Emi en el seu missatge, la paraula «ve d’una arabització del llatí persicum». En efecte, el llatí malum persicum, ‘fruita de Pèrsia’, va originar préssec i de la forma arabitzada albérsiq és d’on procedeixen alberge i auberge, que en alguns llocs és sinònim de préssec i en d’altres dessigna només una varietat primerenca. Tots els oients, doncs, tenien raó.

Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 235