Definició
Deixar com mort.
Li donaren un cop tan fort al cap que el van atuir.
També s’usa en sentit figurat:
Aquella calamitat el deixà atuït.
Els genis malignes ens atueixen.
Etimologia
D’origen incert, probablement d’un antic atoir o atoar, i aquest, reducció d’atovar, variant d’atalbar, ‘estabornir, atabalar‘, derivat de l’àrab at-talb, ‘pèrdua, ruïna’.
Usos
Quan el gos veia una papallona o una llagosta, s’aturava en sec i mirava de reüll el seu amo. Després, ensumava, s’espolsava les orelles amb un cop de cap, feia un saltiró per agafar la bestiola. Les cames, però, li feien figa. Queia sovint d’esquena i es posava a somicar. Després, amb els ulls perduts i humits, seguia el vol de la papallona i reprenia el camí, atuït, coixejant.
Josep Pla, 2 de juliol de 1918, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç
Joan Teixidor, «Desenllaç», dins Fluvià (Barcelona: Columna, 1989)
de tot el que has viscut, del lloc feliç
i de la dissort que et malmenava i t’atuïa.
Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci,
les canyes vora el riu que l’oreig fa moure.
Les dunes tenen un moviment d’onada
i s’encavalquen amb una gran parsimònia.
Tema de la setmana
Aquesta setmana: mots amb més vocals que consonants. Atuir té tres vocals de cinc lletres (60%), però les formes atueixen, atuïa o atuíeu encara són més vocàliques (63%, 80% i 86%, respectivament).