Definició
Etimologia
Mot sobretot valencià, provinent probablement de formes més antigues, tifell, ‘picarol’ (s. XIII), artifell, ‘artefacte’ (s. XIV), d’un artificulus, encreuament d’artefactum i articulus.
Usos
Els autors d’aquest llibre de divulgació científica [Per què alguns pebrots piquen i altres no] són un físic [Dani Jiménez] i una restauradora [Ada Parellada]. Ell és un apassionat de l’experimentació científica i de les ganes d’aprendre i difondre la ciència. Ella té una gran curiositat per conèixer què passa a la seva cuina i amb la matèria primera dels seus plats, els productes finals i els atifells que fa servir.
Carmen López Valiente, «Pebrots» (Mètode, núm. 79, tardor 2013)—Coronel, supose que el tornarem a vore per la cafeteria.
Ferran Torrent, La mirada del tafur (Barcelona: Columna/Proa, 1997), pàg. 187
—Demà mateix. Com abans reiniciem la normalitat, millor. ¿No vos sembla?
El coronel els va acompanyar fins al porxo, amb el senyor Jiménez als seus talons. Va ordenar al servent que duguera els atifells necessaris per fer un clot, les dimensions del qual segur que l’ocuparien fins a trenc d’alba. Els Torres van pujar al cotxe i abandonaren el xalet.
Tema de la setmana
Estris i atifells