assecar v

Definició

1  Fer tornar sec.

El vent ha assecat la pintura en menys d’un dia.

La canícula assecarà els albercoquers.

La soledat i l’aïllament li han assecat el cor.

2  Esdevenir sec.

El pou es deu haver assecat, perquè ja no raja aigua de les aixetes.

Han estès la farigola a l’era perquè s’assequi.

«Assecar és una forma alterada moderna que ha fet aparició en alguns parlars, sobretot en el Principat. Altres parlars conserven la forma de sempre: secar», diu Gabriel Bibiloni.

Etimologia

De sec, del llatí sĭccus, mateix significat. Més mots de la mateixa família són assecant, ressec, secà, secall, secardí, sequer i secor.

Usos

  • —L’aigua del riu normalment passava per aquí i arribava a l’oceà. Només volien desviar una miqueta d’aigua cap aquí dalt, per poder regar els camps. Però quan van fer aquell últim canal, se’ls va trencar una paret i el riu va deixar d’anar per on havia d’anar. El riu de veritat es va assecar perquè durant dos anys tota l’aigua va anar a parar aquí dalt. Quan al final van aconseguir tapar el forat, el riu va tornar cap a l’oceà i el Salton Sea va deixar de créixer. Va quedar així de gran.

    Laia Fàbregas, No escriuré la teva història (Barcelona: Empúries, 2021)
  • A vegades les seves mans, quan agafa un got i beu, quan fa anar la navalla, quan se les posa sobre els genolls, fan que se’m giri el cor una volta sencera, perquè les mou com en Domènec. Altres vegades em miro l’home vell, tan callat, tan pansit, tan trist i eixut, que no m’ho crec, que sigui el pare d’en Domènec. Se li ha assecat la boca, a l’avi Ton. Com una pansa. A alguns homes se’ls encalla i se’ls asseca la llengua dins de la boca, i no saben obrir-la ni per dir coses boniques als seus fills, o coses boniques als seus nets, i així es perden les històries de les famílies, i ja no saps res més que el pa sec que menges avui i la pluja que cau avui i el mal que et fan els ossos avui. Tristesa de muntanya.

    Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (Barcelona: Anagrama, 2019), pàg. 29

Tema de la setmana

Verbs amb el prefix a-. Vosaltres dieu assecar o secar? El DIEC i el diccionari.cat només recullen assecar, mentre que el DNV recull totes dues formes i assecar remet a la principal, que és secar.

Enllaços

Un comentari a “assecar”

  1. Eugeni S. Reig — Alcoi / València

    Secar és la paraula patrimonial catalana, la més antiga, la que usaven els clàssics i la que s’usa en terres valencianes. Assecar és, simplement, secar amb una a protètica, una a afegida davant que no li fa cap falta. ¿Per què s’ha triat assecar com a normativa? Perquè en castellà també es diu secar i cal ser diferents del castellà. Això de passar-se la vida pensant en el castellà, mirant al castellà, comparant-se amb el castellà, fugint del castellà, etc., s’anomena servilisme lingüístic. Jo pense que cal fer la llengua normativa que siga més beneficiosa, no la que siga més diferent del castellà.

    Respon

Deixa un comentari a Eugeni S. Reig

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

asseureeixugar