Definició
1 Dit dels seguidors de la secta islàmica nizarita, els quals, embriagats amb haixix, eren enviats a executar sanguinàries venjances polítiques.
2 Dit de la persona que mata amb premeditació i traïdoria.
L’assassí del president va ser condemnat a vint anys de presó.
Etimologia
De l’àrab haxxaxî, ‘bevedor de haxîx, narcòtic de fulles de cànem’.
Usos
Els haixixins obeïen cegament les ordres del seu líder i van saquejar i matar per bona part d’un territori que es troba repartit entre els actuals Iran, Iraq i Síria. Entre les seves víctimes hi havia alguns cavallers que combatien a les croades. D’aquí que el nom, derivat pels europeus en assassins, acabés servint per denominar les persones que cometien crims —la primera referència la trobem a Blanquerna, de Ramon Llull, i és del 1284. El poder de la secta va acabar al segle XIII, quan els mongols van conquerir els seus castells.
Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen (Barcelona: Mina, 2007), pàg. 23
Tema de la setmana
Les històries que les paraules amaguen, de Xavier Duran. Vegeu-ne l’entrada completa a l’escreix.