Definició
1  Dit dels seguidors de la secta islà mica nizarita, els quals, embriagats amb haixix, eren enviats a executar sanguinà ries venjances polÃtiques.
2  Dit de la persona que mata amb premeditació i traïdoria.
L’assassà del president va ser condemnat a vint anys de presó.
Etimologia
De l’à rab haxxaxî, ‘bevedor de haxîx, narcòtic de fulles de cà nem’.
Usos
Els haixixins obeïen cegament les ordres del seu lÃder i van saquejar i matar per bona part d’un territori que es troba repartit entre els actuals Iran, Iraq i SÃria. Entre les seves vÃctimes hi havia alguns cavallers que combatien a les croades. D’aquà que el nom, derivat pels europeus en assassins, acabés servint per denominar les persones que cometien crims —la primera referència la trobem a Blanquerna, de Ramon Llull, i és del 1284. El poder de la secta va acabar al segle XIII, quan els mongols van conquerir els seus castells.
Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen (Barcelona: Mina, 2007), pà g. 23
Tema de la setmana
Les històries que les paraules amaguen, de Xavier Duran. Vegeu-ne l’entrada completa a l’escreix.