Definició
1 Que crema; incandescent.
Una llàntia ardent. Carbons ardents.
2 Ple de foc, de passió.
Amb el cor ardent esperava sentir les seves paraules.
Etimologia
Del llatí ardens, -ntis, participi present d’ardere, ‘cremar’, en català antic ardre.
Usos
Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
«Testament»
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d’herba només de la divina pau.
Tema de la setmana
Comencem l’any ardents, ens enfilem dalt de la cadira i declamem un poema: un o uns quants dels que ens proposa Jaume Subirana a 50 poemes per saber de memòria (Ara Llibres, 2010). Diu Narcís Comadira al pròleg: «Ens aprenem un poema perquè ens fascina, perquè ens sedueix, i perquè la seva forma ens pugui amarar el cervell i quedar-s’hi per sempre».