anorrear v

Definició

Anihilar, reduir a no res, destruir del tot.

La flota enemiga fou anorreada.

Es pensa que pot anorrear els opositors.

Etimologia

De no-res, de res, del llatí res, ‘cosa’.

Usos

  • Cap de les seves il·lusions d’adolescent no es podria realitzar en un món buit, en la soledat. Estudis, diversions, amors… Tot això havia estat anorreat com les cases i les persones. Només entre elles tenia sentit. Si cap accident o cap malura no l’abatien, es faria gran, es faria vella, sense haver viscut de debò, aclaparada per la tristor d’una lluita diària i no compensada per una existència que ja li pesava tant com les cames, els braços, les parpelles que es tancaven sense apressar la son.

    Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (Barcelona: Edicions 62, 1974)

Tema de la setmana

El Mecanoscrit del segon origen fa 40 anys

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

refiletfiga de coll de dama