Definició
Fer tornar amorosa (alguna cosa); esdevenir amorosa una cosa; entendrir, ablanir, suavitzar.
Amorosir una carn poc melosa.
El to de la veu amb prou feines amorosia la duresa de les paraules.
Amb aquesta pluja la terra s’amorosirà .
Un dels sentits d’amorós és ‘suau, bla, de bon treballar, s’aplica a les coses’. Terra amorosa. Roba amorosa.
Etimologia
D’amorós, d’amor, del llatà amor, -oris, mateix significat. Més mots de la mateixa famÃlia són amable, amè, amistat, enamoradÃs i amoreta.
Usos
En Gaietà , el pastor del mas de Sant Ponç, explicava a la Mila, l’ermitana, que s’havia declarat a una criada del mas, que era com un pitxer de flors, amb aquestes paraules: «Altrament, Lluci, a mi em sembla que em cal muller… te convindria pas marit, a tu?» És a dir, que per a referir-se a ell mateix va recórrer al verb caldre i per a referir-se a ella al verb convenir, que té un sentit més atenuat, més amorosit. És un exemple esplèndid d’elegà ncia i sensibilitat, de respecte i consideració.
Albert Jané, El cercapous transversal (Barcelona: Llengua Nacional, 2017), pà g. 20Encara reté la llum de qui ha trobat el tresor de la seua vida, i reviurà cadascun dels moments d’aquells cinc mesos de prospeccions submarines, a les costes d’Irlanda, on dormia amorosit per les aigües un dels principals navilis de l’Armada Invencible. Quatre segles abans, una forta tempesta a la costa nord-oest de l’illa l’arrossegà cap als penya-segats.
Jesús M. Tibau, I un cop de vent els despentina (Valls: Cossetà nia, 2011)
Tema de la setmana
Paraules a raig
La meva mare, la Lucie MULCEU d’Ille de Têt al Riberal, parlava d’amorosir una ferida untant-la amb mel. De primer però netejava la llegua i després la untava.