A principis d’aquell estiu, Antoni-Lluc Ferrer, Joan-Lluís Marfany i jo havíem acabat —en el meu cas és una manera de parlar— la carrera de filologia romànica a Barcelona. El Toni, mallorquí, ens va convèncer als altres dos, i cap a l’illa falta gent. No teníem ni un duro, però els mallorquins són hospitalaris, i el Toni ens acolliria.
   Bé, la veritat, ara que hi penso, és que la primera nit la vam haver de passar dormint al ras, a la platja, perquè el Toni, l’amfitrió, havia desaparegut. Després vam mig saber que va ser forçat per obligacions, per assumptes relacionats amb la política clandestina de l’època.

Josep M. Benet i Jornet, Material d’enderroc (Barcelona: Edicions 62, 2010), pàg. 28

Veiem que ja en els inicis hi ha una greu manipulació dels textos feta pels autors del Nou Testament, suprimeixen la presència femenina o la releguen al paper d’amfitriones car quan es parla d’elles sempre repeteixen el mateix eslògan: «Els acollien a les seves cases i els mantenien amb els seus béns.» «A les dones que l’acompanyaven els havia perdonat molts pecats i curat les malalties.»

Maria Àngels Filella i Castells, La mirada violeta. Llegint els Evangelis amb ulls de dona (Lleida: Pagès, 2004), pàg. 19