Definició
Anadura, pas, de l’animal que ambla. Amblar és caminar a bon pas alguns quadrúpedes, sense sacsejar, movent alhora les potes d’un mateix cantó del cos.
Etimologia
Del verb ambular, del llatí ambulare, ‘caminar’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots preàmbul, ambulància i ambulant.
Usos
Veuríeu que ja s’allunya la figura d’un home vestit de blanc i blau, sota aquest sol que fogueja el carrer com un incendi de l’aire caminen amb bona ambladura ell i un gos pelut que l’acompanya, l’aire provoca miratges d’aigua lluent que vibra sobre l’asfalt i amb remor fonda passen onades de cotxes incessants, ¡com cremaria si el tocares el metall dels vehicles al sol!
Joan F. Mira, Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 320
Tema de la setmana
Els treballs perduts, de Joan F. Mira