No cal tenir un ull clínic molt fi per a veure que això d’Europa, la dels vint-i-cinc, no gaudeix de gaire bona salut. De seguida es veu que la Unió Europea actual fa mala cara, està ullerosa, pateix alifacs de tota mena i té la llengua (ai!) bruta. Brutíssima. I l’origen de tot és una greu infecció d’incultura, aquell vell virus terrible que anul·la persones i països i amenaça de matar el planeta.

Toni Mestre, «Europa?» (Levante, 7 de novembre del 2004)

Ens saludem, ens expliquem mútuament com ens va l’orgue i xarrem una estona. Bé: xarrar més ell que no jo. Em relata com el sucre se li ha enfilat pels núvols, el colesterol, l’àcid úric, que pertot li ixen alifacs: com un fregall estic, se’n plany; i que se li han acabat la prestació d’atur i el subsidi i ara intenta que els metges li donen la incapacitat laboral per poder cobrar ni que siga una exigua pensió no contributiva.

Toni Cucarella, «A true story (com si diguérem)», dins Hòmens i falagueres (València: Tres i Quatre, 2011)