—Hola, compare corb! —saludà deferent la rabosa.
   —Fa bon dia, comare —prosseguí el corb, tot conversador i fins i tot una mica poeta—: veig moltes flors, el sol em calfa, l’aroma del timó puja fins a mi… Estic content!
   —Ja ho veig, ja! —comentà ella una miqueta envejosa—. Però es pot saber que et passa que balles de satisfacció? Perquè el sol calfa molts dies, el timó sempre fa la seua flaire agradívola i flors n’hi ha pertot d’ençà que s’ha acabat l’hivern.
   —Ah! —començà a explicar-se ell—. És que allò que passa avui, no s’esdevé cada dia. Avui és festa grossa!

Enric Valor, «La rabosa i el corb», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tu duus un nom veritable,
sense ser cap cama-sec,
tens el peu inflat —ja ho crec!—
i un bell capell envejable,
d’un groc crem, suau i afable.
Olor de farina fresca,
qui et coneix i et veu s’engresca:
ets agradívol, robust,
i en un plat tens tant de gust
com rica mel d’una bresca.

Carles Riera, «Moixernó», dins Història natural (Barcelona: Claret, 2019)