Definició
Ser molt enganxadÃs, difÃcil de desempallegar-se’n.
També: escampar-se com el gram, arrelar com el gram
«Les males paraules fan com l’agram: per tot arrelen i mai més es desnien» (V. Català , Solitud)
El gram (o agram o grama) és una planta herbà cia de la famÃlia de les gramÃnies (Cynodon dactylon), es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions. Créixer com el gram vol dir ‘créixer molt de pressa’.
Etimologia de gram
Del llatàgramen, -Änis ‘herba, agram’; la variant agram prové de l’ús del mot llatÃ, neutre, com a femenà en el llatà vulgar, que donà la gram, d’on l’agram per aglutinació.
Usos
En la dècada de 1890, un investigador nord-americà va disseccionar una fulla d’espinac per analitzar-ne les propietats quÃmiques. Conta la llegenda que la seua secretà ria, en el moment de passar les dades a net, va cometre un petit error tipogrà fic: en lloc d’escriure 3,0 mm de ferro va posar-hi 30 mm. Aquest simple desplaçament de la coma —potser a causa del propi cientÃfic, que no remarcaria bé que es tractava de 3,0 i no de 30, perquè donava per fet que era evident— va crear un dels més grans mites de la nostra història recent, la creença que els espinacs contenen molt de ferro. Als Estats Units el consum d’aquesta verdura va créixer a partir d’aquell moment un 30%, i això va fer que els dibuixants Dave i Max Fleischer crearen el seu famós i irreductible Popeye, sempre armat dels energètics i prodigiosos pots d’espinacs. No cal dir que encara avui dia hi ha molta gent que creu que els espinacs són particularment nutritius. Els errors arrelen com l’agram en la contextura mental dels pobles. Com diu François Fréron, en un article del llibre Ferro en els espinacs (Taurus): «Obelix ens ha fet somniar amb uns gals invencibles. Popeye ha anat més lluny. Grà cies a una falsedat del calibre de la poció mà gica, ha fet engolir espinacs al món sencer».
Martà DomÃnguez, «Ferro en la cervesa o la poció mà gica» (El Temps, 28 de març del 2006)Els anuncis macabres ompliren ben aviat pà gines i més pà gines de La Vanguardia, sempre les primeres o de «preferència», més o menys nombroses segons que hi hagués una epidèmia o salut general. I n’hi havia tantes, d’esqueles, que també s’escampaven, com el gram, per les pà gines interiors, ni que fossin les reservades als editorials i articles de col·laboració o la informació estrangera.
Gaziel, Història de ‘La Vanguardia’ (Barcelona: L’Altra Editorial, 2016 [1964])
Tema de la setmana
Comparacions amb plantes i fruites
A ma casa dèiem agafar-se com una llepassa.
“…encara no imputada o investigada del tot, s’agafa al cà rrec de senadora com una llepassa.”
(V.Sanchis/El Punt Avui 15-08-16)
Perquè sigui com el gram
Tot això és molt bonic. Personalment, sé què és el gram. Afortunadament, l’he conegut, en tinc la vivència de com arrela, de com s’expandeix, de com perjudica els sembrats, de la seva persistència…, va a la seva, i prou. Està bé, doncs, que es conegui la “poesia” del gram. Però pertany a un imaginari col·lectiu que és obsolet.
Si es vol que una llengua esdevingui forta, útil i perduri, s’hauria d’adequar a l’imaginari actual, el postindustrial i no pas el preindustrial, perquè tingui sentit l’esforç que es fa perquè sigui com el gram.
Es podria anar compensant la balança pre/post industrial amb frases fetes que servissin ambdós casos (“tocar el crostó”) o només “post” (“posar el cul més calent que un meteorit en tocar terra”)*. Vull dir que la freqüència de les “pre” s’haurien de mesurar, perquè l’aprenent de català no trobés que és només una llengua antiga. Sense perdre mai l’elegà ncia i l’oportunitat del nou, és clar! *Original, no copiat d’enlloc.
Jo conec una expressió que emprava el meu pare, nascut l’any 1916 i que encara es fa servir al meu poble, Riudellots de la Selva:
“Viurà més que el gram”
Ja podeu imaginar que aquesta expressió s’aplica a persones que viuen molts anys. De la bona gent es diu celebrant-ho i dels malvats –tirans, dictadors etc.– se sol dir amb el posat contrariat queixant-nos de que a segons qui no ens el traiem de sobre fà cilment i, tanmateix, no para de fer mal.
També podria ser “Posar-se més vermell que un meteorit en tocar terra”