Em va divertir l’article, perquè afegia llenya al foc de greuges que el nostre poble, escaldat, dedica al ponent. Des de menuts, tots hem sentit a dir que el ponent no porta res de bo. Tenim una por cerval a la calor sufocant quan, en estiu, ens anuncien uns dies de ponent. I hem vist patir l’espant dels llauradors quan el vent els toca la butxaca. «Vent de ponent marceix la collita, vent de ponent la força debilita», crec que deia mon pare. Hi ha un fum de refranys que confirmen la mala fama d’aquest vent i, en general, de totes les maldats que ens arriben d’occident. Com ara: «De ponent, ni aigua ni vent». I el famós: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança». Potser, per això, el mot ponent no es fa servir massa de reclam publicitari. No crec que ningú hi haja pensat per a posar-lo de capçalera d’un diari o de nom d’un club de futbol.

, «Ponent» (Levante, 20 de desembre del 2004)

M’agradaria saber evitar el to antipolític que habitualment se sol fer servir per fer la crítica de les campanyes electorals. Tot plegat és prou estantís per afegir llenya al foc d’un descrèdit de la política no sempre justificat.

Salvador Cardús i Ros, «Polítics contra política» (Avui, 23 de maig del 2003)