He publicat molt, en diferents diaris i revistes, generalment sense guardar-ne còpia o havent guardat el text en indrets que han hagut de sofrir de mals atzars. Si les circumstàncies em permetessin un parell de mesos de retorn, intentaria una replega no pas completa però, almenys, diversament representativa. Àdhuc poesies que hauria volgut conservar, no he pogut haver-les als volts de la publicació per Editorial Selecta del meu llarg volum poètic [1957]. Fins per a algú que es trobi a l’indret nadiu, és llarg i penós de recollir, entre abissos i ensulsiades, els testimonis del propi passat. De totes passades no perdré la qüestió de vista si el fat es digna de permetre’m alguna avinentesa escaient.

Josep Carner, carta a Josep M. Cruzet, 06.02.1961, dins Epistolari de Josep Carner, vol. 2 (Barcelona: Curial, 1995)

Salut, oh pi de la carena,
dolç monument de l’horitzó;
salut, marina visió
oh pi dels déus, fill de l’arena;

pi vigilant de les ermites,
entre una font i un vell pedrís;
pi suïcida que t’excites
tort, esglaiat sobre un abís;

pi que ets conhort per a les passes,
a mitjan rost, bell travesser;
pi que en el sol t’estiregasses
cap a la llum, com un xiprer…

Josep Carner, «Els nostres pins», dins El cor quiet (1925)