Definició
1 (Referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra) Sense cap risc, sense exposar-se gens.
L’han atacat a mansalva, quan han vist que ell ja no es podia defensar.
També: a mans salves
2 Abundosament; d’una manera molt intensa.
Hi havia flors a mansalva.
Van jugar a mansalva: no van parar en tota la tarda.
T’ho vas passar bé? —A mansalva!
Etimologia
De mà i salva, amb la mà salvada o indemne, és a dir, ‘sense risc, amb facilitat’; d’aquest sentit originari, usat per exemple en l’expressió ‘robar a mansalva’ (impunement; vegeu a aquest respecte la columna d’Albert Jané dedicada a aquesta locució), sembla que ha passat al sentit més estès actualment de ‘en gran quantitat, a balquena’ (‘ploure a mansalva’).
Usos
Rocaguinarda va tenir una fi massa honrada perquè fos encara mínimament suggestiu: perdonat de les seves malifetes i enrolat en les forces reials que combatien a Itàlia, era un bandoler redimit, és a dir, ja no era un bandoler. En canvi, Serrallonga —robant a mansalva, muntanyejant amb la seva amistançada, morint en el cadafal— fou un bandoler de cap a peus: un bandoler tal com convenia a la imaginació del poble. Perquè el poble «necessitava» que el bandoler tingués una ambigüitat —diguem-ne ambigüitat— o altra, suficient per a identificar-hi el complex d’estimacions contradictòries que professa. Mal fet és d’ésser lladre, en principi; però el robatori admet unes disculpes.
Joan Fuster, El bandolerisme català: la llegenda (Barcelona: Aymà, 1963)¿Què hi feia, un home atractiu i jove —devia estar a la ratlla dels trenta—, amb una presència i una actitud imponents, en un local més propi d’alcohòlics de vi a l’engròs? Vaig imaginar que era un proxeneta, un individu sense escrúpols que abusava i explotava dones dominades pel seu encant. Ho vaig refusar en comprovar com despatxava les que se li acostaven. No el coneixien, doncs, i per tant encara resultava més incomprensible per què m’havia dut allà, justament en una ciutat d’oci nocturn a mansalva.
Ferran Torrent, La vida en l’abisme (Barcelona: Columna, 2004)
—És clar que tenia por. Hi havia nou mil pessetes a la taula. I les he perdudes.
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de RodaMots relacionats amb les mans. El d’avui és de Teresa Duran, d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).