Definició
A lloure, en llibertat, sense control o vigilància de ningú.
Aquest xicot sempre ha anat a la dula. Es van criar a la dula, sense que els grans els fessin gaire cas.
Etimologia
De l’àrab vulgar dûla, ‘torn, ocasió successiva de cada u’, àrab clàssic dáu̯la, ‘canvi’. Una dula és el ‘ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar’ i, per extensió, ‘colla de gent avalotada, especialment jove’.
Usos
El fet que cap veí de Barx no denunciàs el cas als mestres, estranyat de veure passar la moto de la mestra amunt i avall, sempre tripulada per xiquets de deu o dotze anys, ja ens il·lustra prou bé pel que fa a la remarcable llibertat de moviments amb què pujava aquella generació, que vivia a la dula en tot l’ample espai comprès entre la casa i l’escola.
Víctor Labrado, La mestra (Alzira: Bromera, 2010 [1995]), pàg. 233Fins al cap d’una estona de caminar a la dula no s’adonà que anava tot moll: plovia a bots i a barrals i duia el paraigua clos. Això el dugué a ficar-se al primer bar que trobà, i es deixà caure en un banc encoixinat, més xop de la suor d’angúnia que de la pluja mateixa.
Francesc Trabal, L’home que es va perdre (Barcelona: Quaderns Crema, 1982 [1929]), pàg. 29
Tema de la setmana
L’expressió d’avui és un suggeriment de Xavier Guitart, d’Algemesí (Ribera Alta), que ens cita uns versos de l’Espill de Jaume Roig: «Lo mul o mula, / trets de la dula» i diu que significa «anar en doina, a lloure, bambant pel carrer, sense ordre ni concert». Un altre dia ja farem rodar el mot bambar; mentrestant, aquesta setmana veurem unes quantes propostes dels seguidors de Rodamots.