La Carla seguia plorant. Els seus brams desesperats es barrejaven amb les paraules sagrades. La tenia agafada a coll ben fort i ella movia braços i cames enèrgicament per mirar d’escapar-se. Però només tenia quatre anys i la seva força era tan menuda com ella.

Marta Pasqual, La casa dels caps de setmana (Barcelona: Empúries, 2023)

Opinava que sobirans, primers ministres, dictadors, líders, eren moltes vegades una mena de gegants de la processó de Corpus duts a coll per invisibles, però hàbils, tenaços i clarividents camàlics. Sentint-lo semblava que la seva ambició no fos altra que exercir aquesta funció obscura, sense aspirar a més premi que una satisfacció íntima.

Carles Soldevila, Del llum de gas al llum elèctric. Memòries d’infància i joventut (Barcelona: Empúries, 2002 [1951]), pàg. 196