Xavier Duran

Efecte Matilda. Pel nom de la sufragista i abolicionista estatunidenca Matilda Joslyn Gage.

La física austríaca Lisa Meitner va haver de marxar de Berlín fugint de Hitler el 1938. A Suècia, va fer una deducció que canviaria la història. Per explicar
els resultats que s’obtenien quan es bombardejava urani amb neutrons, la majoria de científics proposaven que es generaven dos elements més pesants. Meitner va pensar i calcular, encertadament, que, en realitat, el nucli de l’àtom d’urani es trencava i donava lloc a dos elements més lleugers i a molta energia. Era la fissió nuclear.

Com que no podia experimentar per demostrar-ho, va demanar al seu col·lega Otto Hahn, que continuava a Alemanya, que ho fes ell. I va comprovar que Meitner tenia raó. El 1944, Hahn va ser guardonat amb el Nobel de Química. En el discurs, va recordar la seva «ajudant» Meitner.

És una de les històries més injustes de la ciència contemporània, al mateix nivell que el cas de Rosalind Franklin, la investigadora anglesa que, fent servir les tècniques de difracció de raigs X, va obrir el camí perquè James Watson i Francis Crick deduïssin l’estructura helicoidal de l’ADN. De passada, es varen endur tota la fama sense ni tan sols citar-la o reconèixer la seva feina cabdal.

Són exemples de l’anomenat efecte Matilda. Pren el nom de la sufragista i abolicionista estatunidenca Matilda Joslyn Gage, que el 1870 va publicar un llibre titulat La dona com a inventora, que apareixeria en forma d’article uns anys després. La tesi era que les dones, malgrat la imatge que se’n tenia, eren inventores tan competents com els homes i en citava diversos exemples. El concepte efecte Matilda, sobre l’apropiació per part dels homes de treballs fets per dones, seria encunyat per la historiadora de la ciència estatunidenca Margaret W. Rossiter el 1993. En un article publicat a Social Studies of Science, posava diversos exemples, com ara el de Trotula de Ruggiero, coneguda també com Trotula de Salern, una metgessa del segle XII que va escriure tractats importants que, després de la seva mort, varen ser atribuïts a homes.

Diversos estudis recents han mostrat la persistència de l’efecte Matilda. Els articles de dones es publiquen més tard que els similars signats per homes i, a més, les autores són molt menys citades. Però segur que la situació es podrà anar revertint si pensem en l’etimologia del nom. Matilda té origen germànic i literalment significava «poderosa en la batalla». A més, comença per mat-, com la paraula matemàtiques. Més enllà del que abasta estrictament aquesta ciència, pensem que ve del grec mathēma, literalment «allò que s’aprèn», de manthanein, ‘aprendre’.

Tornem al cas del principi. Almenys, al cap dels anys es va honorar Lisa Meitner anomenant meitneri l’element químic 109. I, tot i que es va proposar per al 105, cap element no es diu hahni per recordar Otto Hahn. Però no diguem que s’ha fet justícia a la taula periòdica, on també trobem l’efecte Matilda. El meitneri és l’únic element que porta el nom d’una dona, perquè el número 96, el curi, es diu així pel matrimoni Curie, no només per Maria Sklodowska-Curie.

Xavier Duran, 100 paraules amb molta història (Valls: Cossetània, 2026), pàg. 153-155