Definició
1 Correspondre en un repartiment, en una herència, etc.
Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge.
2 L’execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú.
A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat.
Etimologia
De tocar, d’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
Usos
Tots els recursos legítims de la llengua, certament més nombrosos del que alguns es pensen i ens volen fer creure, continuen a la lliure disposició dels seus usuaris, als quals pertoca de triar.
Albert Jané, «Les oracions impersonals dels gramàtics» (Llengua Nacional, núm. 73, IV/2010)El meu criteri principal ha estat limitar al màxim la construcció de les escenes a partir de la informació que procedeix dels records. La memòria, quan funciona, fa allò que li pertoca: deformar. I és precisament la deformació del personatge allò que obsessivament he volgut evitar. La principal eina per aconseguir-ho eren les fonts primàries. Les dades corregeixen les distorsions.
Jordi Amat, Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (Barcelona: Edicions 62, 2022), pàg. 382
Tema de la setmana
La setmana passada miràvem, aquesta toquem. Del mira’m i no em toquis passem a mots i frases fetes amb ‘tocar’. El que pertoca avui és col·laborar amb Rodamots en la campanya biennal de donatius que hem engegat. Aprofiteu l’avinentesa, que la pròxima no arribarà fins al 2028, pel cap baix!