Definició
1 Suspendre, la contemplació d’una cosa, l’ànim d’algú.
Embadalia la gent amb algun dels seus jocs de mans.
2 Restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa.
S’embadalí amb el cant dels ocells. S’embadalia tot sovint.
També: embambar, embabaiar
Etimologia
Probablement format de la forma adjectival embadalit, dissimilació d’un embadadit, derivat de badat per influx de delit.
Usos
En canvi, hi ha gossos capaços de lladrar davant els incidents més puerils, que davant l’amo queden embadalits i fascinats i adopten una posició de respecte per no dir d’adulació. Remenen la cua, volten l’amo, li fan festes, cosa que intrínsecament agrada poc als pagesos. Però, les vel·leïtats canines, qui les podria comprendre?
Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)Efectivament, la nostra terra és terra de contrastos: a la vora de les potineries lingüístiques de moltes cadenes de ràdio i del noranta per cent dels catalans en general, encara tenim senyors de la paraula que ens deixen embadalits pels profunds coneixements que ens transmeten, per la civilitat que traspua tota la seva persona i per l’enlluernadora correntia verbal de què se serveixen.
Joan Solà, «Miquel Batllori, senyor de la paraula» (Avui, 06 de juliol del 1991)