Per regla general, el català és un home que renega, que gesticula, que no sap menjar ni beure com cal ni tan sols seure a taula correctament. El renec —revelador d’una mentalitat inqualificable— arriba a semblar normal, a casa nostra, àdhuc en boca de gent que passa per culta. Advocats, metges, professors i fins magistrats, reneguen com carreters.

Francesc Pujols per ell mateix, a cura d’Artur Bladé i Desumvila (Barcelona: Pòrtic, 1967), pàg. 250

Josep Pous i Pagès duia, en aquell temps, una barba sedosa i obscura i tenia un parlar flamejant i una dicció corrosiva. El seu renec predilecte, «Reïra de vet!», era més aviat literari i folklòric que irreverent. També deia «Jo et flic!», com en les rondalles populars.

Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed. [1954]), pàg. 377