Jordi Badia i Pujol

Laborable significa, estrictament, ‘que es pot laborar’, és a dir, ‘que pot ésser treballat’: «una terra laborable», «una escultura laborable»… Però també ha agafat el significat de ‘en què es treballa’. És el cas de «dies laborables», per exemple. Tanmateix, el català té un terme molt antic, documentat d’ençà del segle XII, amb aquest mateix valor: feiner, o faener (a les terres de l’Ebre i al País Valencià) o fener (a les Balears). Als Costums de Tortosa, per exemple, hi trobem «Deu complir XXIV dies faeners». A banda els dies feiners, també hi ha les hores feineres, és a dir, les ‘hores de treball’. A Menorca, una setmana fenera (o setmana cossera) és una setmana que no té cap festa, fora del diumenge. El mot feiner també vol dir ‘aplicat al treball’. Jaume Roig, a Espill, hi diu: «Sabent, humil / e poch parlera, / mas gran feynera, / dona endreçada» [«Sàvia, humil / i poc enraonadora, / però molt feinera, / dona endreçada»]. I encara pot voler dir, simplement, ‘que fa feina, que s’ocupa en alguna feina’; és a dir, és un sinònim de treballador o de obrer: «En Sacaries, però, sempre trobava una explicació per allò que passava i sempre feia recaure la culpa a un altre feiner que havia intervingut en la construcció» (Joan Amades). Un bon treballador és un bon feiner. I un que fa la feina malament o bé que l’esquiva és un malfeiner. El refranyer ens ha deixat dites tan transparents com ara aquestes: Al mal feiner, cap eina (o cap feina) li ve bé, Al bon feiner, no li falta el menester.

Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 118