Tenia disset anys quan la meua mare es va enamorar, i no hi van valer els consells, que ella no volia esperar a ser la dona del meu pare. Els padrins van casar la filla, li van deixar un dot esquifit, a més del parell d’animals per llaurar. Es van vendre el prat més bo per no marxar amb les mans al cap i van deixar-se la casa. Els altres prats van arrendar-los.

Maria Barbal, Mel i metzines (Barcelona: La Magrana, 1990)