El reclamant era procurador i estava avesat a actuar a base de tribunals. Jo, en canvi, creia en la maledicció de la gitana: «Pleitos tengas y los ganes», i per tant, no estava per brocs tribunalencs, i m’estimava més cedir que barallar-me encara que hagués de guanyar el plet.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 293

No sempre es viu en claredats extremes.
Sovint, l’aiguabarreig dels afectes provoca
un fosc tumult, una peresa
que costa de combatre.
És bo aleshores reposar una estona
vora d’un llibre amic,
assaborint la pròpia solitud
i estimant-la si cal, mentre esperem
que el temps, prudent i astut, resolgui el plet
que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.

Miquel Martí i Pol, «El plet», dins Temps d’interluni (1986-1988)