El mot parsimònia és derivat de parcere, que volia dir ‘perdonar, estalviar’ i que des d’aquí ha adquirit el sentit de ‘parquedat en l’acció, en els moviments’. I la lentitud n’aguanta els fonaments. Tal vegada aquesta lentitud sigui senyal de felicitat, de res més. El pagès mira, escolta, deixa fer. Amb paciència: l’amor és paciència —o la paciència és amor—. Segons el diccionari, la paciència és ‘virtut del qui sap suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis, les ofenses i els treballs, qualitat del qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que triga…’; el rovell d’aquest ou sent el patir mateix —paciència ve de la forma llatina pati que vol dir ‘patir’, per això el qui és pacient suporta estimant…—. Ras i curt, la paciència és, en paraules de Josep Pla, «la millor escola per anar tirant», i d’això es tracta, de res més que d’anar tirant.

Agnès Esquirol, «Amb parsimònia» (El Punt Avui Cultura, 11 de gener del 2013)

Algunes vetllades anàvem fins a Son Marroig, la possessió veïnada de Sa Marineta, a veure donya Aina. La trobàvem asseguda vora la foganya encara que no fos hivern, sinó l’estiu de ple, de mitjan agost, i la calor cremés el cul de les llebres.
   Arribàvem a l’hora foscant, just quan ella demanava a la criada que encengués el llum d’oli amb esment que el ble no s’apagués i s’exclamava perquè encara no mos havia arribat s’elèctrica.
   —Per Baco! i saps que hi van de poc a poc… Quan creus que mos duran s’elèctrica? Se torbaran molt?
   Li preguntava a mon pare amb insistència, perquè sabia que també ell vetllava les obres del cablejat, lentes i executades amb una parsimònia quasi ritual per uns operaris forasters.

Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 113