Definició
Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Sonchus sp), de fulles simples pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors. Cal destacar-ne el lletsó fi, o petit (S. tenerrimus), el lletsó oleraci o d’hort (S. oleraceus) i el lletsó punxós (S. asper).
També: llicsó, lletissó, alletsó, llacsó, llecsó, llinsó…
Etimologia
Del llatí lacticīnus, mateix significat, amb una substitució de la terminació -cinus per -cione, que es dona en altres mots del lèxic romànic.
Usos
Un noi que seia davant nostre a l’autocar, en veure les velletes, va dir a la noia que l’acompanyava: Smotrí kakíe bójie oduvàntxiki! Aquesta frase, traduïda literalment, vol dir: «Mira quins lletsons de Déu!» Anomenar algú «lletsó de Déu» és una manera afectuosa i alhora irònica de referir-se a una persona gran, fràgil i indefensa. La paraula oduvàntxik (lletsó) ve del verb dut, bufar. Els cabells blancs s’associen amb el plomall argentat i sedós de la planta —tan comuna a Rússia com a Catalunya— quan està madura. El podem aniquilar d’una bufada, i Déu pot fer el mateix amb un vell.
Xènia Dyakonova, El conte de l’alfabet (Barcelona: L’Avenç, 2022), pàg. 119I per les vores del camí, s’hi escampaven flors multicolors entremig d’herbes en un desordre bell, que han provocat aquesta interacció entre les meues acompanyants:
Teresa Tort, 100 paraules ebrenques (Valls: Cossetània, 2019)
—Mira, colliré llicsons per al conill.
—Ai! Ma mare se’n posava fulles a l’amanida, si eren tendres.
Si una cosa m’agrada del poble, és el vincle compatible entre la bellesa i la utilitat. I la constatació constant que les paraules tenen records personals; com aquesta herbeta que ha fet present en una excursió a l’aire lliure una mare que ja no hi és.
Tema de la setmana
Aquests dies les propostes les feu vosaltres! El mot d’avui és un suggeriment de Susana, de Tavernes de Valldigna (la Safor), que en reivindica la forma llicsó.