peonar v

Definició

Caminar, anar a peu. Especialment, caminar els ocells.

Etimologia

De peó, del llatí tardà pedo, -ōnis, ‘el qui va a peu’, derivat de pes, pedis, ‘peu’.

Usos

  • El filòsof —tant com el poeta, o més— camina sempre ran de l’abisme. Si cau, els retrets i les impertinències dels qui peonen a peu pla, no tenen cap valor. I en un temps en què tothom juga a guanyar i ningú no es resigna a perdre, l’home que juga amb la seguretat gairebé de perdre és, si més no, un home excepcional.

    Artur Bladé i Desumvila, Francesc Pujols per ell mateix (Barcelona: Pòrtic, 1967), pàg. 34
  • Vam peonar per carrers amb bones voreres, amb cases de pedra picada i alguna església de façana barroca. La impressió, en general, era agradosa. En passar per davant d’una botiga de queviures, vam veure que venien cireres. La Irene hi entrà i en comprà un quilo: vuit pessetes.

    Artur Bladé i Desumvila, Viatge a l’esperança. Impressions d’un viatge a la nostra terra l’any 1956 (1973)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors i seguidors de Rodamots. El mot d’avui és una proposta de Jaume Piera Ballester, d’Abrera (Baix Llobregat).

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esmoixinat -ada