vessant

Definició

1  m  Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d’una muntanya.

2  m o f  Aiguavés.

Etimologia

De vessar, del llatí versare, freqüentatiu de vĕrtĕre ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.

Usos

  • Designa el pendent d’un terreny, o d’una teulada, etc. per on s’escolen les aigües de la pluja o, en una muntanya, de la fosa de les neus o de les deus i dels xaragalls. Són ben conegudes, per exemple, les masies amb la teulada de quatre vessants, característiques de la Catalunya vella.

    Albert Jané, «Els vessants» (Avui, 21 d’agost del 1976)
  • Parlen després dels boscos cremats, i dic que els he vistos, i que avui m’ha fet impressió veure la serralada tan verda. Algú em diu que, fa temps, Sant Salvador no era tan verd ni tan boscós. Que els vessants eren conreuats, i que encara s’hi poden trobar vestigis de les terrasses construïdes amb pedres. Que tant de bosc és una cosa moderna.

    Josep M. Espinàs, A peu pels camins de cendra (Barcelona: La Campana, 1994)

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cobriment de corescull