Definició
Planta herbàcia del gènere Typha, de la família de les tifàcies, d’inflorescència a manera de cilindre compacte de color bru, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent, les fulles de la qual, linears, molt llargues i coriàcies, poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, estores, cistells, etc.
També: balca, bova, ciri
Etimologia
Del llatí bŭda, mateix significat, «mot d’època ja clàssica en llatí, però no originari d’aquesta llengua, sinó manllevat, si bé no consta si provenia de l ’Àfrica o més aviat d’Espanya, i tampoc està ben aclarit si era d’arrel ibero-hispànica o indoeuropea» (J. Coromines).
Usos
I em venien al cap, no sé per què, les fogueres de Sant Antoni de la meua infància i els nois del poble que saltaven sobre el foc mentre corrien amunt i avall. I com el Josepet de la Fornera, el pare del Joe, ens coïa patates al caliu a tota la canalla del carrer, que sèiem en cadiretes de boga al voltant de les darreres brases que havien sobreviscut a la nit.
Teresa Ibars, La mort de l’altre (Barcelona: Comanegra, 2024), pàg. 141Un ambient luxós amb mobles elegants m’impedeix pensar —em va dir—, em posa en un estat d’abatiment, d’indiferència, que em resulta molt improductiu. Sempre recorde com el paradís per a la creació intel·lectual aquella cambra del Corso a Roma, on sols tenia una tauleta, una cadira de bova i un llit.
Martí Domínguez, El pintor de Goethe (Barcelona: Labutxaca, 2023)
Tema de la setmana
Plantes amb què trenem cordills i teixits