Definició
Col d’una raça cultivada, molt propera del bròquil, d’inflorescència extraordinàriament desenvolupada que es menja quan encara és poncella i presenta una massa carnosa gairebé sempre blanca (Brassica oleracea varietat botrytis subvarietat cauliflora), coliflor.
En algunes comarques en diuen coliflor i en unes altres floricol. Segons el DCVB, floricol es diu en valencià i també al Penedès, el Camp de Tarragona i el Priorat. Abans s’escrivia amb guionet: flor-i-col, col-i-flor. Més variants: colflor, colflori, col-a-flors.
«A Salamó hi ha una noia | que és bonica com un sol, | a la soca de l’orella | li ha sortit un floricol» (cançó popular del Vendrell).
Etimologia
Variant de coliflor per inversió dels termes, sembla que vindria de l’italià caolifior (variant de cavolfiore, derivat del llatí científic cauliflora, ‘que floreix en el tronxo’), d’on la primera forma catalana cauliflori (1726); la coliflor es va introduir a Europa a la fi del segle XVI des de la Mediterrània oriental, a través d’Itàlia.
Usos
Uns colps a la porta van despertar don Benjamí, que becava en la seua butaca. Va aspirar a fons i, ara sí, va sentir la ferum gloriosa de la floricol. No sabia quant de temps havia passat adormit, però devia ser que s’havia fet l’hora de dinar. Quan don Benjamí preguntà a Pepiqueta com era que venia amb les mans buides, ella li etzibà, amb el seu bon humor proverbial, que com volia que li portara el dinar si encara no havia abocat l’arròs. I llavors, per què el destorbava? El secretari, que demanava si el podia veure. Don Benjamí recordà llavors que l’havia enviat a cridar ell, i tot i que no estava d’humor, digué què hem de fer, Pepiqueta, fes-lo passar.
Joan Olivares, L’estrep (València: Tres i Quatre, 2005)Les mestres d’aquells anys, rebien, habitualment, obsequis dels veïns en forma de viandes casolanes. Vam passar moltes misèries però mai gana. A les pobres educadores no és que els sobressin gaires estalvis, com a la majoria de veïns. La mare en aquest sentit era molt generosa. A mi em feia molta vergonya trucar al pis de la mestra carregat d’enciams o floricols, tomàquets o pomes, segons la temporada.
Josep Mèlich i Garcia, L’Argentera… quan anàvem amb avarques. Solatges de memòria (Valls: Cossetània, 2003), pàg. 173
Tema de la setmana
Florimots