Definició
Persona roïna, mesquina, menyspreable, sense escrúpols.
També tenim l’ase belitre, ‘home de poc enteniment, però amb prou picardia per cercar les seves conveniències’ (Mallorca) i el boig-belitre, ‘que no té el seny complert, però sap cercar ses conveniències (Empordà)’. I els refranys «Lladre que roba a belitre, no se n’ha de confessar»: es diu quan es parla d’algú que ha robat o defraudat a una persona dolenta, i «Consol de molts, consol de belitres» (Manacor). Tot això (i moltes coses més) ho trobem al DCVB.
Etimologia
‘Trapella’, ‘pòtol, home sense profit’; alteració fonètica de blitre, altres vegades en la variant blitiri o blediri: provenen totes del grec blítyri [βλίτυρι] (d’on potser també prové brètol), emprat pels escolàstics com a tipus de mot que no vol dir res, i d’ací estès a persones que no valen res o insignificants i després a la gent sense profit i persones vils. Tenim el verb belitrejar, ‘fer belitrades’, que serien els actes propis dels belitres.
Usos
Llavors, bleda que era, encara li vaig dir:
Antònia Vicens, 39º a l’ombra (Palma: Lleonard Muntaner, 2019 [1968]), pàg. 77
—Tu, Andreu: quan era nina un homo casat se me va declarar, i de tot d’una me feia creure que era fadrí.
I el cabota de n’Andreu em va respondre que era ben natural, que els homes són per a demanar i les dones per a negar.
—No siguis belitre. Tu només veus el món per un caire. Saps quines idees més estretes!
I ell va repetir la seva opinió sobre els homes i les dones. I au, vinga una altra pessigada!
—He rebut una postal —va seguir— d’una alemanya que vaig conèixer l’any passat. Diu que ve i me du un rellotge i una camisa.—Com que me dic Jaume, que això sortirà…
Sebastià Alzamora, Miracle a Llucmajor (Barcelona: Proa, 2010)
Donya Maria Antònia ja començava a tenir-ne prou:
—Deixa’l fer, en Pere de Son Gall —va dir, sense mirar-lo—. No trobes que ja li has fet mal a bastament?
—No me’l defensis, ara, aquest belitre! —va explotar don Jaume, més prompte que una pedra foguera—. Ja te vaig advertir que no te’n volia tornar a sentir parlar ni motar! Tens sort que no som a ca meva, perquè te trauria defora…
Tema de la setmana
Insults i renecs que trobem al diccionari 1.111 llamps i pestes. Diccionari d’insults, exageracions, flastomies, metàfores, locucions, mofes i frases fetes despectives i de no dir, d’Antoni Rodríguez Mir (Palma: Lleonard Muntaner, 2024).
Coneixia la paraula, però no el seu sentit: el punt fronterer entre Portbou i Cervera es diu el coll dels Belitres. Ara em pregunto qui devien ser els belitres en qüestió. Podria tractar-se d’una manera de descriure (i de fotre) els gendarmes francesos i els guàrdies civils espanyols que s’hi passaven les jornades laborals, sense que ho entenguessin? Seria bonic.
Al Diccionari etimològic i complementari, Joan Coromines recull, a l’entrada belitre:
És belitre una paraula que en les últimes generacions s’ha conservat
més usual en les comarques insulars i pirinenques, […] expressió freda
i despectiva de la idea d’home que viu sense fer res de bo, vagabundejant
i alimentant-se de fruitetes o bestioles sense gust ni valor però fàcils
d’haver, o bé, a la que salta, de feinetes menyspreables i accions
indulgents o caritatives, i sovint dormint al ras com un pòtol.
I aquí una nota:
D’ací el Coll dels Belitres a Portbou, a la ratlla de Cervera, lloc on
acampaven els pòtols deturats per l’una o l’altra policia.
Ostres, m’heu trencat totalment els esquemes amb aquesta paraula.
Jo la coneixia de la cançó “La gata i el belitre” i, per la lletra que té, m’havia imaginat que un belitre era un gos.
Ara me la miraré d’una altra manera.
Per a més informació sobre la cançó:
https://tallerescripturamusicologica.blogspot.com/2022/05/la-gata-i-el-belitre.html
https://www.revistacaramella.cat/la-gata-i-el-belitre/
Oh, quina versió preciosa d’aquesta cançó que ens has fet descobrir, Mireia!
https://www.youtube.com/watch?v=di1fdwliIuY
Rufaca Folk Jazz Orchestra, prenc nota d’aquest disc (Beatus Ille) per comprar-lo de seguida que pugui. Gràcies!