Som al segle V aC i ens trobem al teatre d’Atenes. L’actor, que encarna un heroi del passat, acaba d’entrar en escena. Porta un calçat, el coturn, proveït d’una sola molt alta i una màscara a la cara amb un mecanisme a la cavitat de la boca que li amplifica la veu. Els espectadors seuen als seients esglaonats de la tribuna. És el teatre de l’antiga Grècia, entorn del qual es consoliden i es reforcen les qüestions d’àmbit col·lectiu.
Font: Enciclopèdia temàtica Proa (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997).
Comentaris recents
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...
tan bon punt
També: bon punt, i en el rossellonès Arreu que o...
frapar
*frapar fig. : colpir, estranyar, espaterrar, xoca...