Definició
Etimologia
De regalar en el sentit de ‘regalimar’, ‘fondre’s (la neu, la cera, etc.)’, probablement del llatí vulgar recalare, derivat de calare, i aquest, del grec khaláō [χαλάω], ‘deixar caure, afluixar’. Regall ve de regallar, que té el mateix origen.
Usos
—Una frase d’un futbolista… Un esportista m’aniria molt bé. Això faria funcionar el boca-orella.
Empar Moliner, És que abans no érem així (Barcelona: Columna, 2020)
—No en conec cap.
—O un entrenador. Tu coneixes el Guardiola?
—No.
—No coneixes ningú que el conegui? Tu has anat a la llotja del Barça! A tu el futbol t’agrada.
La Sara Cavall, nerviosa, s’eixuga un regalim de moc que li surt del nas.
—Ja no. Ja no m’agrada i he perdut el contacte…
—Però si sempre en fas articles! Si sempre vas a dinar amb tots els homenots aquests del futbol.
—No, no. Ja no.El sergent es va acostar al presoner i li va disparar al cap. El comandant del camp de concentració li va llançar una mala mirada, però allò va servir per a encendre més els ànims de l’starshinà, que tot seguit va escopir sobre el mort. Els presoners ens posàrem de seguida a escriure, mentre un parell de soldats russos s’enduien el mort, arrossegant-lo pels peus, i deixant rere seu un regall de sang molt brillant, més negra que roja. Havíem rebut l’ordre d’explicar la nostra vida, reflexionant sobre els nostres actes feixistes i la nostra necessària conversió a la doctrina bolxevic.
Martí Domínguez, L’esperit del temps (Barcelona: Proa, 2019)
Tema de la setmana
Diminutius. El mot d’avui és un suggeriment d’Esteve Grau, de Barcelona.
Riellar, per fer riells és com regalimar, per fer regalims.