Definició
De més de, en addició a, sobre.
Ultra els diners que ha estalviat, té els que va cobrar per la venda d’un terreny.
Etimologia
Del llatí ultra, ‘de l’altra banda’.
Usos
Estimats camarades, em veig en el deure, abans que no intenteu qualsevol acció de caire terrorista, de contar-vos la història del jan Samsó. Us prego, però, que no surti de les vostres gargamelles desficioses ni una sola paraula que pogués revelar la procedència d’aquesta informació inèdita. Una de les raons per a demanar-vos discreció, ultra aquella a què m’obliga la meva modèstia, és que a la nostra estimada ciutat hi ha més d’un cervell que no copsaria la contingència d’una història així.
Montserrat Roig, Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (1971)Professor de professors, ultra portar a cap nombrosíssimes edicions i revisions de textos, ha cultivat amb domini i encert la poesia, la història local, la traducció i el periodisme.
Florenci Crivillé i Estragués, «Josep Ruaix. El conreu de la paraula», dins Galàxia Ruaix, a cura de David Paloma i Mònica Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona, 2017)
Tema de la setmana
Ultra com a nom és molt comú, i l’associem a persones o grups integristes o d’extrema dreta (com a apòcope d’ultradretà). L’origen de tot plegat és aquest ultra llatí que no vol dir sinó ‘de l’altra banda’ (com ara en ultramuntà, ‘de l’altra banda de les muntanyes’, d’on ve també la tramuntana, o bé en la locució llatina non plus ultra, ‘no més enllà’); en els mots d’aquesta setmana hi trobarem més reminiscències d’ultra.