Divendres, 16 d’abril de 1999

Un tomb per la Sagrada Família. Avui no hi sé veure tants turistes. Potser és el fred. Les obres avancen, i aviat la nau —si es vol: la mitja nau, com a Narbona— ja formarà un espai tancat, clos, circumscrit. Quina mà d’històries que es podrien escriure, sobre la construcció de la Sagrada Família! Reals i inventades, tant se val! Històries d’il·luminats, de recelosos, d’escèptics, d’envejosos… Històries de problemes, de dificultats, d’inconvenients, d’obstacles, dels esforços i els afanys per superar-los; històries d’adversaris i d’adversitats, de capelletes, de clans, d’enveges, de rancúnies, de defeccions, de malvolences, de traïdories… Però la construcció del gran temple continua, malgrat tot, avança, a poc a poc —o no tan a poc a poc—, però imparable, sense que res ni ningú ho pugui aturar. Hem dit del temple? Del temple o del Temple? Del temple o del Temple, tant se val. Qui no ens diu, doncs, que no hi intervenen, de sotamà, veladament, els templers? Ah, és veritat, tot podria ser, no se sap mai. I qui diu els templers diu, és clar, els rosacrucians, els gnòstics, els hermètics i els cabalistes de la càbala i de la cabalística. Caldria, potser, una nova lectura de les escultures i els relleus, dels detalls ornamentals, dels signes i dels símbols, per a poder-ne treure l’aigua clara. Al costat del misteri de la Sagrada Família, el misteri de les piràmides d’Egipte i el misteri de les catedrals gòtiques medievals no serà sinó un got d’aigua clara, un got de cristall del més fi.

Albert Jané, Els dies i els llocs. Dietari de viatges i fets diversos (Barcelona: Cim, 2004), pàg. 68