Definició
Etimologia
De mal- i metre, usat antigament per ‘posar’, del llatí mĭttĕre, ‘enviar; deixar anar; llançar’.
Usos
La màgia durava fins ben entrat el Nadal i declinava bruscament l’endemà de Reis, però el punt àlgid d’aquella felicitat era el Sopar de Nadal a la Vall, perquè era el dia de l’arribada i el dia on coincidien tots. Llavors, el viatge era un ascens al paradís, malgrat la incomoditat de les carreteres malmeses i plenes de sotracs. A mesura que el paisatge verdejava d’avets i veia els primers pics nevats a l’horitzó, tenia la sensació d’introduir-se dins d’un somni que no es mereixia, de per què sempre pensava que no es mereixia materialitzar els somnis no en té ni idea, no se’n recorda.
Imma Monsó, Germanes (Barcelona: Univers, 2020)De moment, tot eren converses i notícies que circulaven per ací i per allà, però el malestar creixia i encara havia de créixer més quan un hivern molt plujós va malmetre de nou les collites. Aquelles pluges, a més de desfer tots els sembrats i les hortes, van fer molt mal al poble i en algunes cases l’aigua entrava i eixia per sota les portes amb total llibertat.
Tomàs Llopis, Hi ha morts que pesen cent anys (València: Tres i Quatre, 2013)
Tema de la setmana
L’art de fer malbé les coses
Em fa molt estrany l’ús del mot “sotrac” en el passatge de l’Imma Monsó que poseu com a exemple d’ús. Una carretera no pot ser “plena de sotracs”. En tot cas, la carretera fóra “plena de sots” i, com a conseqüència, els cotxes farien molts sotracs.
Sóc del mateix parer d’en Francesc Macià. Com ell, entenc que els “sotracs” no es poden palpar, no són una causa, sinó un efecte; no són objectes d’un determinat contorn i pes i altres característiques.
Per mi un “sotrac” és el resultat d’un moviment extern.
La carretera era plena de sots i no vam parar d’entomar els sotracs de l’autobús.
Francesc i Ramon,
Efectivament, la carretera era plena de sots i no pas de sotracs. Ara, evocant una carretera plena de sotracs, n’Imma Monsó no fa cap incorrecció sinó que fa servir una figura de retòrica que es diu metonímia.
Metonímia: f RET Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra prenent l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa.
Exemple: D’una ampolla de vidre plena de vi, en diem una ampolla de vi i tothom ho entén. El recurs a la metonímia és una cosa banal i quotidiana.
https://rodamots.cat/metonimia/
En el passatge en què n’Imma Monsó diu: «La màgia durava fins ben entrat el Nadal», escriure «el Nadal» amb un article definit és una castellanada.
Us aconselli de llegir l’article d’en Gabriel Bibiloni sobre els hispanismes nadalencs: http://bibiloni.cat/blog/els-hispanismes-de-nadal-2/