I tots els xicons, quan parlaven d’allò que serien en fer-se grans, deien, contrabandista. Jo no sabia si les dones serien admeses però desitjava més que tot el del món arribar-hi. I per assajar-nos per a quan poguérem entrar en la colla del contraban espiàvem els carrabiners i els seguíem; ells caminant vora mar i nosaltres arrossegant-nos per entre els canyars, i crec que en comptes de semblar espies semblaríem cadells de gos coniller.

Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976), pàg. 49

Els carrabiners que anaven vestits amb uniformes com els dels guàrdia civils però més verds, i al cap un casquet de tela verda en comptes del tricorni d’hule negre que duien els altres, també sabien que al poble n’hi havia, de contrabandistes, i passaven tota la nit vigilant les llums que venien de la mar a terra i les que anaven de la terra a la mar, perquè els homes del contraban sempre aplegaven en un llaütet i feien senyals als del poble avisant-los l’arribada, i els del poble contestaven si podien desembarcar o si, pel contrari, hi havia perill.

Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya, pàg. 48