Definició
Usos
El protagonista d’una novel·la meua, Els treballs perduts, una vesprada al centre de València, davant del Corte Inglés, va imaginar un moment que tots els habitants de la ciutat es quedaven de sobte en conill, i era un espectacle edificant: en pèl comprant i venent, en pèl a l’autobús, en pèl els guàrdies municipals, en pèl joves i vells, homes i dones, en pèl a les escales mecàniques, en pèl omplint les voreres i esperant als semàfors, en pèl els taxistes i els jubilats, en pèl la humanitat urbana.
Joan F. Mira, «La nuditat cristiana» (El Temps, 19 d’octubre del 2004)—Despulleu-lo!
Enric Valor, «L’envejós d’Alcalà», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 66
L’agafen unes quantes, el fiquen dins la cova, i, en un bell en sec, des del turbant al calcer, el deixen en conill sense cap mirament.
—Atxim! —esternudava el dissortat.
Al capdedins de la cova, en un racó amagat, hi havia una filera de gerres, i, en una de les del mig, me’l claven de peus. Sort: l’aigua era tèbia; més encara, calenteta. Que bona!
Tema de la setmana
Mots conills