Una vegada hi havia un bisbe…

Una vegada hi havia un bisbe que no sabia llatí. Bé, quatre coses sí, que les sabia: peccata mundi, Dominus vobiscum, modus vivendi, ipso facto, ego te absolvo, però poca cosa més. Hi havia moments en què s’avergonyia de la seva ignorància i fins i tot tenia, pobre home, treballs a dissimular-la; d’altres, en canvi, cofoi i satisfet, es felicitava que, tot i saber tan poc llatí, hagués arribat a bisbe. Ja se sap: tot depèn del dia, de les circumstàncies.

Albert Jané, El contrapunt dels decasíl·labs (Barcelona: Llengua Nacional, 2013)

Mot relacionat