Definició
Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt.
No és gaire ric. T’has cansat gaire? No ha anat de gaire com no ha caigut. Si us entreteniu gaire, perdreu l’autobús.
En oracions interrogatives i condicionals, els tractats de correcció gramatical solen recomanar l’ús de gaire de preferència a molt, massa: Menjar sense massa, molta gaire gana.
També pot ser adjectiu. Antigament era invariable, però avui se sol preferir el plural: No hi havia gaires persones. No ha posat gaires objeccions a la meva proposta.
Etimologia
Del germànic fràncic waigaro, ‘amb prou feines, a la força’.
Usos
No cal ser gaire perspicaç per entendre la tragèdia de la nostra època: en un món ultracomunicat les persones estan més aïllades que mai.
Albert Sánchez Piñol, «Homes que disparen contra nens» (Ara, 22 de desembre del 2012)Pagar, en aquest país, no ha estat mai gaire popular, però quan la persona que paga ho pot dir a la família i als amics el gest es torna respectable.
Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 442Hom té per insociable aquell que no és gaire amic de freqüentar la gent, de relacionar-se, i a ningú no se li acut, pel que sembla, que de més insociabilitat dóna proves l’individu freqüentaire que únicament sap parlar d’ell mateix o que, en lloc de dialogar, monologa.
Manuel de Pedrolo, Darrers diaris inèdits (Barcelona: Edicions 62, 1991)
Tema de la setmana
Aquests dies de calor refrescarem la gramàtica amb uns quants adverbis, que els tenim un xic descuidats.
“Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt.”
Per a mi, “gaire” no vol dir “molt” (en grau considerable), com a mínim en aquest context:
Metge: Beus gaire vi? [És a dir, en grau qualsevol; no vol dir “en grau considerable”]
Pacient: Normal.
Metge: En beus molt? [Ara, sí, que vol dir en grau considerable, i per això fem servir molt]
Actualment per desgràcia, hi ha massa catalans i catalanoparlants que han deixat de fer servir el mot substituint-lo per “massa” tot calcant el “demasiado” del castellà. Si us plau, esforcem-nos a tenir cura de la nostra llengua i evitar-li’n intoxicacions foranes.
També habitual a la Ligúria sota les formes “gairi” o “goaei” (aquesta segona en genovès.
D´altra banda, d´acord amb el Joan; només matiso que el “massa” també es pot fer servir, en contextos diferents -és la riquesa de la llengua: “vam poder anar a la platja perquè no feia massa calor” no és el mateix que “gaire…” (perquè de calor en feia!)